AGAFA LA TEVA CREU

Autor/a: ANTONIA VICENS

Editorial: LABREU

13,00 €

No disponible

Avísame

Guardar

Datos del artículo

ISBN:

979-13-990120-4-0

EAN:

9791399012040

Fecha:

25/08/2025

Idioma:

CATALÀ

Formato:

RUSTICA

Páginas:

Materia:

POESIA

Año:

2025

Peso:

0 gr

Sinopsis

Antònia vicens (Santanyí, 1941) autora de llibres en prosa i en poesia. En el camp de la prosa, el seu darrer títol és Crideu la mort errant, digueu-me on va (2024). Se la coneix per 39º a l ombra (1967, premi Sant Jordi), Material de fulletó, Gelat de maduixa (premi Ciutat de València 1984), entre molts d altres. A LaBreu ha publicat el relat «Rates», inclòs a Cremen cels (2017). Pel que fa a la poesia, el seu primer llibre és Lovely (2009). L han continuat: Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), Tots els cavalls (2017, premi Cavall Verd i Premi Nacional de poesia) i Pare què fem amb la mare morta (2020, premi Serra d Or), aquests dos darrers en aquesta col·lecció. Antònia Vicens ha rebut els següents premis: Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Nacional de Cultura (2016), el Premi d Honor de les Lletres Catalanes el 2022 i la Medalla d Or al Mèrit en les Belles Arts, que atorga el Ministeri de Cultura. Agafa la teva creu és el nou llibre de poemes d Antònia Vicens. Sempre lligada a l extensa tasca narrativa que l ha convertit en una novel·lista essencial de les nostres lletres, l expressió poètica d Antònia Vicens sorgeix d una veu al·lucinada i carregada de connotacions oníriques, com si la poeta es convertís en mèdium i la paraula en epifania demiúrgica en una aparença enganyosa d abstracció irracional que a poc a poc va desapareixent a mesura que un fil narratiu, aquest que lliga el vers de la poeta a la prosa de la novel·lista, comença a cosir i a donar sentit a allò que aparentment semblava pur lirisme. Antònia Vicens, així, acaba tramant una novel·la des d un llenguatge a les antípodes de la prosa, de la mateixa manera que les seves novel·les destil·len poesia a partir d una prosa narrativa que comparteix aquesta mateixa veu que hipnotitza. Poemes que es trenen, que tramen, que narren, en el seu conjunt, des del símbol, convertint els esdeveniments en mite, i que esdevenen, malgrat la seva unicitat, un conjunt unitari, un llibre breu però inacabable.