DEL NACIONALCATOLICISME A LA DEMOCRACIA

MÓN OBRER, ESGLÉSIA DE BASE I ANTIFRANQUISME A TARRAGONA (1951-1977)

Autor/a: Baena Gallardo, Neus

Editorial: AROLA EDITORS

24,00 €

No disponible

Avísame

Guardar

Datos del artículo

ISBN:

978-84-128258-2-4

EAN:

9788412825824

Fecha:

17/05/2024

Idioma:

CASTELLANO, CATALÀ

Formato:

RUSTICA

Páginas:

246

Materia:

HISTORIA

Año:

2024

Peso:

0 gr

Sinopsis

DEL NACIONALCATOLICISME A LA DEMOCRACIA. L Església catòlica espanyola, un dels principals pilars institucionals i ideològics sobre els quals es va fonamentar la dictadura del general Franco, no fou un bloc monolític totalment unitari i impermeable durant els foscos anys del règim. Aquest llibre pretén mostrar com, també a Tarragona i dintre de la immensitat de la institució eclesiàstica catòlica durant els anys centrals de la dictadura franquista, va sorgir un col.lectiu de persones que es va desmarcar del nacionalcatolicisme oficial, va deslegitimar el règim i va començar a mostrar inquietuds socials. Les esperances de canvi i renovació del Concili Vaticà II (1962-1965) i el panorama estatal i internacional de profundes transformacions, sobretot durant la dècada dels anys seixanta, van configurar una nova generació de seminaristes, joves sacerdots i laics que ja no va estar influenciada per les conseqüències directes i tràgiques de la Guerra Civil espanyola. Aquests catòlics van denunciar la repressió sistemàtica de l'Estat a l'oposició antifranquista i van actuar, des de diferents àmbits, a favor de les llibertats, dels drets de tot tipus, de la justícia social i de la promoció de la classe obrera. Si bé el catolicisme obrer és l'essència d'aquest estudi, dirigint la mirada als sacerdots i religiosos que van començar la seva aventura al món del treball manual i van anar a viure amb les classes populars als barris obrers de Reus i Tarragona, també es tenen en compte els militants de l'apostolat seglar que posteriorment van derivar a partits polítics, sindicats i associacions de diversa índole. Al costat d'ells, trobem altres capellans que van defensar diferents compromisos (socials, culturals, de drets humans, nacionals o artístics), i les missioneres seculars de l'Institut de Missioneres Seculars de Tarragona. L'Estat franquista no va dubtar a castigar i exercir repressió davant la cobertura legal de l'Església a l'oposició antifranquista en la clandestinitat, la participació de sacerdots i laics en manifestacions, protestes i vagues a les fàbriques, i la seva implicació en l'associacionisme veïnal i les lluites per uns serveis bàsics d'habitabilitat als barris obrers de la perifèria, tant a Reus com a Tarragona.