LA FI DEL PROGRESSISME IL·LUSTRAT

L'esquerra postmoderna, capficada en la noció de diferència, ha renunciat als valors de la Il·lustració?

L horitzó polític del progressisme de matriu il·lustrada era el de la igualtat; l esquerra postmoderna, en canvi, està capficada avui en la noció de diferència. ¿Les dues perspectives poden coexistir, són compatibles? El debat entorn de les nocions de natura i artifici ha fet palès que no. Des del postmodernisme, la realitat només és una construcció social, un gran artifici, tot i que alhora s aspira paradoxalment a un món més natural, menys artificiós. Els conceptes de natura i artifici s han acabat articulant d una manera confusa. Sovint han desembocat en la impugnació de les idees fundacionals del progressisme il·lustrat per mitjà d una escolàstica de la diferència centrada en Foucault i la French theory.

El professor Ferran Sáez Mateu mostra d una manera entenedora i amena la inviabilitat a llarg termini de certes idees que avui han esdevingut obligatòries, així com la seva estranya genealogia històrica. Moltes han desembocat en greus contradiccions que, reactivament, han fet revifar respostes polítiques d extrema dreta arreu del món.

Emmanillat per la correcció política, constret per la fraseologia woke, el progressisme il·lustrat sembla haver arribat a la seva fi.