REIXES DE LLENGUA

Autor/a: CELAN, PAUL

Editorial: PROVEEDORES VARIOS

17,00 €

No disponible

Avísame

Guardar

Datos del artículo

ISBN:

978-84-949702-0-7

EAN:

9788494970207

Fecha:

04/02/2019

Idioma:

CATALÀ

Formato:

RUSTICA

Medidas:

13 x 19 mm

Páginas:

174

Materia:

POESIA

Año:

2019

Peso:

0 gr

Sinopsis

Paul Celan, pseudònim de Paul Antschel, va néixer el 23 de novembre del 1920 a Czernowitz, capital de la Bucovina, aleshores dins Romania (avui Ucraïna), en una família jueva d expressió alemanya que va patir la persecució nazi amb la col laboració dels feixismes romanès i ucraïnès. El pare, Leo Antschel, fidel al sionisme, va voler que el seu únic fill rebés una educació jueva i que aprengués hebreu. La mare, Friederike Schrager, oberta a l assimilació, el va iniciar en la poesia alemanya. Tots dos van ser deportats a un camp de Transnístria; ell va morir de tifus al cap de poc temps i ella d un tret a la nuca. En certa manera, la mare li havia llegat una missió: ser poeta en aquella llengua de la mort, llengua materna i dels botxins. Celan posseïa sens dubte el fons de melangia necessari per a una tal comesa. També el do de saber treballar amb la negativitat d una experiència com aquella. Després d una estada a Bucarest i d una altra, molt breu, a Viena, es va instal lar definitivament a París el 1948. Es va tirar al Sena el 1970. Pel fet de contradir els discursos i els llenguatges rebuts, l obra de Celan suposa un canvi profund en la manera d entendre la poesia, alhora que exposa una radical historització. Reixes de llengua (1959) és el seu tercer recull i ve després de Cascall i memòria (1953) i De llindar en llindar (1955). El tall s hi fa evident. L abstracció despullada s alça des de l aniquilació per desafiar les elevacions de la poesia i de la filosofia del seu temps. A causa de la seva factura insòlita, el llibre va ser molt mal rebut, tant per la crítica com per poetes i escriptors. Celan no deixava de veure-hi, en la manera tosca de formular el retrets, el vell antisemitisme de sempre. Els poemes esdevenen així el lloc mateix de la revocació, d Adorno o de Heidegger, les dues grans veus d Alemanya, i deixen al descobert el batec constant i obsessiu d una relació íntima amb la poesia d Ingeborg Bachmann, sota la mirada còmplice de les muses d ultratomba.