ZONA ZÀLATA

A LA RECERCA D UNA POETICA ESCENICA PROPIA

Autor/a: Pascual, Joan / Grau, Marta

Editorial: AROLA EDITORS

25,00 €

No disponible

Avísame

Guardar

Datos del artículo

ISBN:

978-84-123486-2-0

EAN:

9788412348620

Fecha:

19/07/2021

Idioma:

CATALÀ

Formato:

RUSTICA

Páginas:

100

Materia:

TEATRO

Año:

2021

Peso:

0 gr

Sinopsis

Hi ha dos factors contundents que ens han empès a plantejar aquest llibre sobre Zona Zàlata: el pas del temps i les accions efímeres de la vida. Avui pot ser interessant mirar enrere i reflexionar sobre allò que pretenem ser, som o serem. De vegades, sorgeix la necessitat de transcendir i això comporta contradiccions i, al mateix temps, incita a crear elements màgics que possibilitin una ficció i uns rituals carregats de preguntes, dubtes, satisfaccions i transcendència relativa. Perdurar en el temps, compartir amb el proïsme, reflexionar sobre el trajecte transcorregut..., poden ser algunes de les motivacions d aquestes pàgines i d aquestes memòries visuals, lligades a la creació i a les arts escèniques en la seva amplitud. Memòries, reflexió, recerca... amics, creadors, actors, músics, pintors, escriptors, compositors, fotògrafs, amics... sobretot amics. Zona Zàlata, un espai obert a tot tipus de trobades, un espai de llibertat on tot és possible, un espai sense cotilles, sense impediments intel·lectuals o mentals i amb la mirada posada en la felicitat. Una relativa felicitat incitadora de bones accions, al servei de la comunicació i el contacte envers les persones de bona voluntat. El teatre i un llenguatge efímer on la seva grandesa està present en la seva fonamental eina de treball: les persones. Zona Zàlata, una utopia, de vegades feta realitat i un recorregut vital enamorat de la visió sensorial de tot allò que ens envolta. Somiar, observar, escoltar, transcendir, agrair, transgredir, compartir, definir, estimular, respectar, vomitar, rematar, senyalar, renegar, blasfemar, ensumar... són algunes de les paraules que ens defineixen i ens agraden. Aquest és un llibre que pretén, simplement, mostrar una petita part de les nostres misèries i les nostres grandeses. Una memòria, evidentment parcial i subjectiva, d allò que, de vegades, sembla ser que hem estat i que, possiblement, seguirem sent: persones amb passió per la creació i per la vida individual i col·lectiva.