Ficha del libro
×
![]()
NORMATIVITAT, (RE)ESTANDARDITZACIÓ I GLOTOPOLÍTICA
NOVES MIRADES DES DE LA SOCIOLINGÜÍSTICA CATALANA
Autor/a:
MIQUEL ÀNGEL PRADILLA CARDONA
Editorial:
UNIV. DE VALENCIA
Plazo de entrega estimado:
Entre 3 y 5 días
Sinopsis
NORMATIVITAT, (RE)ESTANDARDITZACIÓ I GLOTOPOLÍTICA. El despertar de la ideologia i del multilingüisme són dues novetats dels estudis sobre l'estandardització lingüística des del tombant del mil lenni. Una ullada al món de les llengües actual ens porta a constatar l'aparició de nous règims de normativitat. Es tracta de propostes que no defugen la dimensió sociopolítica de l'estandardització, que reivindiquen l'empoderament de grups socials (i fins i tot del mateix individu) al marge de les elits, alhora que assumeixen la presència d'altres llengües en uns entorns comunicatius de més complexitat. S'observen indicadors de canvi en un món on la teoria de l'estandardització continua tenint una vigència destacadíssima. Els nous plantejaments ens arriben en el context sociològic de la postmodernitat. Serà fonamental, doncs, avaluar-ne l'adequació abans de projectar-los sobre ecosistemes de gran feblesa funcional com els que ofereixen les llengües minoritzades, una condició que en graus diversos caracteritza la constel lació de comunitats de parla que conforma la llengua catalana.El despertar de la ideología y del multilingüismo es una novedad en los estudios sobre la estandarización lingüística desde el inicio del milenio. Una ojeada al mundo de las lenguas actual nos lleva a constatar la aparición de nuevos regímenes de normatividad. Se trata de propuestas que no rehúyen la dimensión sociopolítica de la estandarización, que reivindican el empoderamiento de grupos sociales (e incluso del mismo individuo) al margen de las élites, a la vez que asumen la presencia de otras lenguas en unos entornos comunicativos más complejos. Se observan indicadores de cambio en un mundo donde la teoría de la estandarización continúa teniendo una vigencia muy destacada. Los nuevos planteamientos nos llegan en el contexto sociológico de la posmodernidad. Será fundamental, pues, evaluar la adecuación antes de proyectarlos sobre ecosistemas de gran debilidad funcional como los que ofrecen las lenguas minorizadas, una condición que en grados diversos caracteriza a la constelación de comunidades de habla que conforma la lengua catalana.