ARRELS D'AIRE

Autor/a: RICARD MARTINEZ PINYOL

Editorial: LABREU

17,00 €

No disponible

Avísame

Guardar

Datos del artículo

ISBN:

978-84-121712-9-7

EAN:

9788412171297

Fecha:

05/07/2021

Idioma:

CATALÀ

Formato:

RUSTICA

Materia:

POESIA

Año:

2021

Peso:

276 gr

Sinopsis

ARRELS D'AIRE. Ricard Martínez Pinyol (Tortosa,1959). De mare barcelonina, va créixer a les Terres de l Ebre. Després de viure uns anys a Barcelona, l any 1991 va decidir traslladar-se a Mallorca, on va muntar el taller de gravat i estampació Torculari. En aquest taller, a més de crear la seva pròpia obra, va editar obra gràfica original de bona part dels artistes que, a cavall dels dos segles, treballaven a l illa. Arrels d aire és un volum on es recullen els set llibres que tracen el periple vital i poètic de l autor des de l any 1996. El volum revisa a fons els llibres publicats, refent-los, eliminant-ne poemes i tornant-los a presentar al lector com una obra nova, i ens ofereix un llibre inèdit, Érem tan fràgils, acabat el 2020. Els títols ja publicats que recull aquest llibre són Interval (Edició privada, Palma de Mallorca, 1996. Llibre d artista amb 3 gravats i 10 poemes), Les aigües secretes (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1996. Pròleg d Albert Roig), Abelles i oblit (Lleonard Muntaner Editor, Palma de Mallorca, 2006), La verdor i l absent (Pagès Editors, Lleida, 2008. Pròleg de Gerard Vergés), La inspiració i el cadàver (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 2011. Premi Mallorca de Poesia 2010) i Anyil (Lleonard Muntaner Editor, Palma de Mallorca, 2016. Epíleg d Antoni Clapés). Ricard Martínez Pinyol ha dedicat una importantíssima part de la seva tasca creativa a l estudi i producció del gravat. Això, juntament a una relació amb paisatges molt especials, com els que configuren les terres de l Ebre o els de la insularitat mallorquina, han configurat en l autor un interès pel paisatge que singularitza la poesia d un important nucli de poetes ebrencs que en algun moment han estat coneguts com «Lo parnasso tortosí», nascut sota referents essencials com Zoraida Burgos i que avarca veus importants com les de Josep Ramon Roig, Albert Roig, el mateix Ricard Martínez Pinyol i Andreu Subirats. I si alguna característica, a part de la geogràfica, aglutina aquesta «escola tortosina» és la de la centralitat del paisatge com a matèria poètica. Així, doncs, la poesia de Martínez Pinyol, segons paraules del pròleg de Joan Todó, troba en el paisatge una pantalla on projectar-se, ocultant el subjecte en un exercici que l aproxima a l experiència del haiku japonès, que hi és més evocat que utilitzat perquè el poeta no desapareix, com hauria de passar en la forma japonesa, sinó que s hi personifica i vincula aquesta experiència de paisatge a la seva condició humana. Els poemes de Ricard Martínez Pinyol, diu Todó, «són la concreció d una mirada, en absència d aquesta mirada» i «això significa, però, que la mirada ho és tot».