DE LLINDAR EN LLINDAR

Autor/a: CELAN, PAUL

Editorial: LABREU

17,00 €

Disponible

Plazo de entrega estimado:

De 24 a 48 h.

Añadir

Guardar

Datos del artículo

ISBN:

978-84-939632-3-1

EAN:

9788493963231

Fecha:

16/12/2017

Idioma:

CATALÀ

Peso:

0 gr

Sinopsis

Paul Celan, pseudònim de Paul Antschel, va néixer el 23 de novembre del 1920 a Czernowitz, la capital de la Bucovina, aleshores dins Romania (avui Ucraïna), i en una família jueva d expressió alemanya que va patir la persecució nazi amb la participació del feixisme romanès i de l ucraïnès. El pare, Leo Antschel, fidel al sionisme, va voler que el seu únic fill rebés una educació jueva i que aprengués hebreu. La mare, Friederike Schrager, oberta a l assimilació, el va iniciar en la poesia alemanya. Tots dos van ser deportats a un camp de Transnístria; ell va morir de tifus al cap de poc temps, ella d un tret a la nuca. En certa manera, la mare li havia llegat una missió: ser poeta en aquella llengua de la mort, llengua materna i dels botxins. Paul Celan posseïa sens dubte el fons de melangia necessari per a una tal empresa. També el do de saber treballar amb la negativitat d una experiència com aquella. Després d una estada a Bucarest i d una altra, molt breu, a Viena, es va instal lar definitivament a París el 1948. Es va tirar al Sena el 1970. De llindar en llindar (1955) va suposar la consagració definitiva del poeta, després de Cascall i memòria (1953) i del seu poema més famós i polèmic, la Fuga de la mort . Tenim a les mans un llibre frontissa, situat entre la revulsió i la densitat del primer recull i l abstracció despullada i la reflexivitat de Reixes de llenguatge (1959). Però alhora hi tenim un llibre combatiu; no només pel seu enfondiment en allò que es defugia o se silenciava —els camps d extermini, l antisemitisme persistent i les responsabilitats dels poetes i dels filòsofs en l esdeveniment, així com de l Església i de la població alemanya—, sinó també per les rèpliques que Celan adreça aquí a tots els fronts: la filosofia de Heidegger, la crítica cultural d Adorno i les acusacions de plagi de Claire Goll. Tot i que el llibre és dedicat a la seva dona Gisèle, és impossible no veure també en alguns poemes l obsessió per un diàleg mantingut amb la poeta austríaca Ingeborg Bachmann. Ara podem llegir, per fi, tot un llibre seu d una tirada i acostar-nos a la seva poesia de la mà d Arnau Pons, que hi treballa des de fa prop de vint anys, i, des del 2001, en estreta col laboració amb l intèrpret que més justícia li ha fet, Jean Bollack.